viernes, 16 de enero de 2009

Reserva marítima: quedarem ben fotuts

Sembla ser que la Confraria de Pescadors de Palamós vol el mar per a ells sols. La resta de mortals els molestem. Han proposat al Ministeri de Medi Ambient (i el Ministeri ha acceptat) la creació d'una reserva de pesca "per a garantir el futur de les captures" de la flota palamosina perquè, segons opinen, els submarinistes i les embarcacions d'esbarjo sobreexplotem els recursos marins i som els únics culpables de la manca de peixos. Quina barbaritat! Al port hi ha una cinquantena d'embarcacions de la llista setena (tècnicament recreatius, doncs, malgrat que es tracti de pescadors jubilats), que calen palangres de 1500 hams o tresmalls quilomètrics, capturen diàriament uns quants quilos de peix per barco i, a més, comercialitzen aquestes captures amb la tolerància de la mateixa Confraria.

I és aquesta mateixa entitat, tan tolerant quan li convé, qui afirma que nosaltres, els recreatius menys privilegiats, que tenim restringits el número d'hams per pescador a 2 (dos!!), que sortim a navegar com a màxim un o dos cops per setmana i que, en molts molts casos, practiquem la pesca sense mort... afirmen, deia, que nosaltres sobreexplotem els recursos marins. Quin cinisme!

El que en principi semblava una idea que tothom veia amb bons ulls (la creació d'una reserva integral en l'àmbit concret de les illes Formigues), s'ha acabat convertint en un malson per a tots els propietaris d'embarcacions i navegants en general, submarinistes i empresaris del submarinisme, comerciants del món de la nàutica i de la pesca, mecànics i astillers, restauradors i resta d'empresaris turístics, clubs nàutics i clubs de vela i, en general, per a totes aquelles persones que venen a la Costa Brava per a gaudir del mar. Pel que es veu, cap dels responsables s'adona de l'immens impacte social i econòmic que pot tenir una reserva de les dimensions que es proposa: des del cap de Sant Sebastià, fins al terme de Platja d'Aro, incloent les badies de Calella, Llafranc, Castell, La Fosca, Palamós i Sant Antoni de Calonge.

Les restriccions que comporta una reserva d'aquesta mena, si prenem els exemples de les illes Columbretes, a Castelló, o de cala Ratjada, a Mallorca (exemples posats sobre la taula pel propi Ministeri), ens impedirà navegar a més de 3 nusos (al ralentí, per entendre'ns), fondejar, practicar submarinisme, practicar esquí nàutic o pescar. Però els exemples de Columbretes i Cala Ratjada no són extapolables: no ténen 50.000 habitants com té la zona Palafrugell-Montras-Palamós-Calonge, no ténen la indústria nàutica i turística que té la Costa Brava. Tanmateix, la llei orgànica que regula les reserves marines, és la mateixa en tots els casos, per tant, les restriccions seran exactament les mateixes, malgrat que a la Confraria els hàgin promès que no. I les restriccions afectaran per igual als recreatius de cap de setmana, que als jubilats de la Catifa, malgrat que ara els prometin el contrari. La llei orgànica que regula les reserves no es pot personalitzar a gust de cadascú.

Tal com passa a Columbretes o Cala Ratjada, a casa nostra tampoc no es podrà pescar al port amb una simple canya, ni es podrà sortir cada vespre al calamar com s'ha fet durant generacions, ni a fer musclos o oriços... i els jubilats fins ara tolerats per la Confraria (i suposats beneficiaris de la reserva) no podran seguir calant els seus palangres.

La ciutadania, òbviament desinformada, sent parlar de la reserva i pensa innocentment que es tracta d'un Parc Natural com el de les illes Medes. Creu que es tracta de preservar la natura, el paisatge, els peixos en perill o la transparència del mar. Però, repeteixo un cop més, del que ara estem parlant és d'una Reserva Marina d'Interès Pesquer per a "garantir una activitat pesquera sostenible en el futur" [veure enllaç]. Del que ara estem parlant, doncs, és de convertir el nostre mar en una zona industrial d'accés privat i de crear un immens viver d'al·levins per a garantir la capacitat de captura de la flota palamosina.

La ciutadania, però també les institucions catalanes, no s'adonen de la imposició que representa que el Ministeri dicti des de Madrid quins han de ser els usos del nostre litoral. La ciutadania, però també els Ajuntaments, no s'adonen dels llocs de treball que es perdran quan les 1500 embarcacions d'esbarjo que hi ha dins els límits de la reserva, hagin de marxar, vendre's o desballestar-se, i quan ja no els surtin els números a les empreses de busseig o als mecànics del port.

I la ciutadania pensa també que amb aquesta reserva es vol protegir la indústria pesquera, però el projecte no afecta les embarcacions d'arrossegament (autèntica columna vertebral de la indústria pesquera) sinó poc més d'una dotzena d'embarcacions: les que es dediquen al palangre o al tresmall de forma legal i estan censades a la Confraria sota llista cinquena. Així, doncs, podem afirmar que es causarà un perjudici enorme a centenars de persones dels sectors que abans esmentava, tan sols per a preservar la capacitat de captura d'una dotzena d'embarcacions.

Sembla increïble, no?

Els sectors de la nàutica, la pesca recreativa, la vela, el submarinisme, el turisme i el comerç en general des de Begur fins a Sant Feliu s'han unit recentment en una plataforma anomenada Fòrum Social del Litoral Gironí. Una agrupació que afirma no estar en contra d'una reserva, ni contra l'ecologisme. Comprenen que cal regular l'accés al mar, especialment en temporada d'estiu, així com l'accés als recursos marins. Acceptarien taxes, llicències, vedes, zones de reserva integral i algunes limitacions assenyades, però mai l'expulsió d'un mar que no és propietat de ningú sinó que, segons la Constitució Espanyola, és un bé públic d'interès comú.

1 comentario:

Anónimo dijo...

Doncs si és una vergonya que fagin una reserva per a ús exclusiu pesquer i una injusticia. Haurem de lluitar per a afrontar aquest problema d'uns quants interesats amb ansies de diners.

Parla un pescador submarí.
Salut i bon bloc!