martes, 27 de enero de 2009

Bricolatge 2.0

Acabada i recontra-acabada la temporada, ara és moment de tornar a començar el brico que haviem deixat a mig fer quan va començar el bon temps, el temps de gaudir del mar. Hem desmuntat completament l'interior de la cabina i ens hem endut a casa tots els estris. Només en queda la carcassa :-D

L'oli de teca no ha aguantat la calor de l'estiu, la sal i la llum del sol. Els complements que vaig muntar dins la cabina, tampoc han suportat l'humitat, malgrat l'epoxy que vaig utilitzar. I moltes millores que tenia al cap, no he trobat mai moment de portar-les a la pràctica.

És hora doncs, de tornar a fer de pintor, d'electricista, de fuster i del que calgui. Però espero que no s'allargui gaire més, perquè cansa molt aquest anar i venir de Mollet a Palamós per a imprimar una peça, esperar que sequi, pulir i donar una mà, esperar que sequi, donar una altra mà, esperar que sequi... I l'inacabable prova-i-error amb les coles: enganxa, espera que sequi, prova (no aguanta!), arranca i puleix, prova una altra cola, espera que sequi, prova si aguanta...

I, per fi, tenim la terrible corrossió, que obliga a comprar sempre inox d'alta qualitat (la qual cosa vol dir pagar una barbaritat per un miserable grillet) en botigues especialitzades que no es troben a qualsevol poble. Això es tradueix en un altra anar i venir: comprovar el calibre, anar a la botiga abans no tanquin, tornar a la barca a comprovar que és la peça correcte... i, sovint, tornar a la botiga a canviar-la... suposant que no hagin tancat o que l'hagin esgotat. En aquest cas, una trista bombeta o un modest cargol poden convertir-se en un suplici que atura les feines que venien a continuació.

Però, com diuen a Espanya, "sarna con gusto no pica". M'agrada patir per aquestes coses intrascendents, que voleu que us digui. Hi ha barcos que no es modifiquen per a res i els seus propietaris deuen viure ben feliços. Jo em sento incapaç de deixar la barca tal com me la vàren donar. Necessito modificar-la!

3 comentarios:

Dulós, 45 años, periodista. dijo...

Hola Vaqué!

Gràcies per seguir el meu blog! Em sento forta i valenta si amics com tu s'interessen per el que em passa... quina tonteria, oi?

No sabies res de la Nuri? No sabies que va morir de càncer? No saps copm m'impresiona avui el que li va passar a ella... Jo fa molt de temps que no se res de l'Eugènia...

He passat uns dies malament, suposo que per el nadal, la visita a Girona, els nebots...

¡Però ja torno a estar a ple rendiment a la vida!

¿Saps que es viure amb data de caducitat? Et fa estimar molt més les coses, a la gent, als amics, a les flors, a una olor...

¡Petons, de tot cor!

Anónimo dijo...

bones tic a laula de tecnologia =P
daki una estona torno a casa, anim am la barca >_< i espero k aviat puguem anar a pescar xD

PD:tornem el metin ò.ó

argonautica dijo...

gracias